Presentem xifres impecables i la sala assenteix… i no passa res. El problema no sol ser la dada: és que una dada, tota sola, no decideix. Necessita un relat que li doni sentit i una petició que la converteixi en acció.
Per què no n'hi ha prou amb una bona dada
La informació respon a «què està passant». La decisió respon a «què en fem». Entre l'una i l'altra hi ha un salt que el relat ha de construir: context, tensió i conseqüència. Sense aquest pont, la dada s'admira i s'oblida.
Una estructura que funciona
Context: situa la sala en l'escenari rellevant, sense soroll. Tensió: anomena el problema o l'oportunitat que fa que aquesta dada importi avui. Dada: presenta-la quan ja fa mal o il·lumina alguna cosa, no abans. Què fer: tanca amb la decisió que demanes. La dada és el gir de la història, no el titular.
Les dades que es recorden no es repeteixen: expliquen alguna cosa.
Storytelling no és adornar
Explicar bé no és maquillar els números ni afegir-hi anècdotes de farciment. És triar l'ordre que fa que un altre entengui per què hauria d'actuar. El rigor continua intacte; el que canvia és el camí per on arriba.
Explica-ho perquè decideixin
La pròxima vegada que preparis una presentació, no comencis per les diapositives. Comença per la decisió que vols provocar i construeix cap enrere. La dada serà al servei d'aquesta decisió, que és on de debò es lidera.
